Descripció
“Amb aquest llibre es recupera la figura d’un dels fotògrafs espanyols més importants del període d’entreguerres.
Amb la preparació de l’Exposició Internacional de 1929, a Espanya, es va iniciar l’època daurada de la fotografia d’informació, de la Nova Visió, de la fotografia publicitària i de la tipofotografia. Les fotografies de Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 1892-1973) van tenir una gran visibilitat a l’esfera pública. Va col·laborar amb algunes de les revistes més importants d’informació visual del moment com ara Imatges. Setmanari Gràfic d’Actualitats , activitat que va compaginar amb la fotografia publicitària i industrial. Va treballar com a fotògraf per a diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Entre 1930 i 1939 la seva producció fotogràfica va obtenir un gran reconeixement. Va ser un dels primers fotògrafs professionals espanyols que va utilitzar el llenguatge de la Nova Visió en la realització de les seves fotografies. Durant aquest període va començar a usar picats, contrapicats, sobreimpressions, descentraments de l’eix de simetria o fragmentacions a les fotografies d’informació, i va crear així un llenguatge que defuig del de la major part de la producció de l’època a Espanya.”
Juan Naranjo, del texte del llibre
Premsa:
