The Okama Paradox

60,00 

Israel Ariño i Clara Gassull

 

Edició limitada de 175 exemplars

Disseny: underbau

23 x 28cm. 24 pàg.

Preu: 60€

Edició especial disponible aqui

Enviaments a partir del 28 de novembre

Categoria:

Descripció

“Diuen que just aquí on som, hi ha el cràter d’Okama. Però si no el veiem, com podem creure que existeix?” – extracte del quadern de Clara Gassull.

El viatge –la idea de mobilitat i de desplaçament– ha estimulat l’obra i la vida de nombrosos autors fins arribar a adquirir una importància vital en la generació de noves propostes artístiques.El 2019 vam tenir l’ocasió de viatjar al Japó per primera vegada. Teníem curiositat per descobrir una cultura que formava part del nostre imaginari i que i que s’havia anat assentant dins nostre a base de lectures i imatges. Durant 4 setmanes el viatge ens va permetre acumular experiències, disposar de diversos temps, físics, metafòrics, imaginaris, per compondre’ls com a territori reflexiu.

En el treball, fotografia i dibuix, ens proposen altres formes de veure, imaginar i sentir el que tenim davant. El dibuix ho fa de manera més abstracta, més sintètica, a partir d´un traç subtil però contundent. La fotografia, per la seva banda, s’ancora en la realitat mirant d’anar més enllà del que mostra la seva aparença. Ambdues disciplines volen compartir amb l’espectador processos i experiències temporals que es prolonguen en espais poètics. El resultat és un registre d’allò viscut, dues històries entrecreuades on cadascuna actua com un ressò de l’altra.

Israel Ariño (Barcelona, 1974). Llicenciat en Belles Arts. Fotògraf i editor. Les seves obres es troben en nombroses col·leccions privades i públiques. Està representat per la Galerie VU’ (Paris), Box Galerie (Brussel·les), Tosei Gallery (Tokio) i Espace JB (Ginebra).
Clara Gassull Quer (Barcelona, 1994). Graduada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB) i en fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Actualment treballa com a artista i mediadora. Utilitza la fotografia juntament amb altres llenguatges com el dibuix, la paraula, l’escultura o el vídeo amb els que sovint explora la relació entre dues idees: el joc i el lloc. Això li permet apropar-se a coses que passen entre la realitat i la ficció, allò previst i allò inesperat, la contemplació i l’acció. Malgrat la diversitat disciplinària del seu treball, la fotografia acostuma a estar sempre al centre.